Jordi:
Hola, bon dia. Que podem dinar?
Cambrer: Hola, bon dia. Que tenen taula reservada?
Jordi:
No, miri, no pensàvem que...
Cambrer: És igual. Passin allà, si us plau, al centre de la sala. Hi ha una taula per a dues persones.
Jordi:
Gràcies. Què tenen per dinar?
Cambrer: Dinaran a la carta о els porto el menú?
Xavier: Millor que ens porti el menú, si no ens costarà una fortuna,
com a mínim cinc mil pessetes.
Cambrer: Molt bé. De primer hi ha arròs, sopa, canelons, amanida verda, amanida russa.
Xavier: I de segon?
Cambrer: Carn amb patates fregides, pollastre farcit, ànec, íïdeuà.
Jordi:
Doncs, jo... vejam... Porti’m arròs, de primer, i ànec, desegon. A més, voldria acompanyar-lo amb patates. Que ens pot portar patates fregides?
Cambrer: Sí. I vostè?
Xavier M’estimaria més canelons i pollastre farcit. Jordi, tu què beuràs?
Jordi:
Aigua natural sense gas.
Xavier: Doncs, per a mi, vi negre i també aigua.
Cambrer: I de postres? Tenim crema catalana, pastís gelat...
Xavier: Res de pastissos. Faig règim. Una poma о un préssec.
I després un tallat.
Jordi:
Miri, jo tastaria el pastís gelat i després un cafè amb llet.
Cambrer: Molt bé. Ara els portaré el primer plat.
Una estona més tard
Cambrer: Res més?
Els dos: No, gràcies. Que ens pot portar el compte?
Cambrer: Són mil tres-centes per persona.
Els dos: Gràcies. Adéu.
Cambrer: Adéu. Gràcies a vostès.
Al carrer
Jordi:
Saps, aquest restaurant no està malament. M’agradaria tomar-hi un dia.
Xavier: Ho podem fer. Què et sembla dijous que ve?
Jordi:
Doncs, molt bé. Adéu. Fins dijous.
Xavier:
Adéu i gràcies.